ELS ORIGENS

A la dècada de 1960, el barri de Baró de Viver de Barcelona era un només un agrupament desordenat de les anomenades cases barates, habitades per una població procedent de la immigració. Un jove capellà, Pere Cornelles, comença a interessar-se pels joves del lloc, procedents de famílies amb pocs recursos, mal escolaritzats i que sovint fan de la delinqüència la seva forma de vida habitual. Després d’un seguit d’iniciatives disperses i realitzades en el mateix barri, Mn. Pere decideix crear una estructura estable: En un pis del barri de la Sagrera, a Barcelona, hi munta una llar que suposi una plataforma de suport per a aquells joves que hi volen accedir, sortint de la inèrcia que els porta, de manera natural, cap a formes de vida marginals.
La idea era crear un recurs fora del barri d’origen, amb la intenció d’allunyar els joves acollits de l’ambient marginal en el que creixien, seguint un model de clara inspiració familiar: El responsable (ell mateix) com a figura paterna, una dona que fa les feines de la llar com a figura materna, i un grup reduït de joves (màxim 8) amb l’objectiu de construir un projecte de vida allunyat de l’entorn delictiu, que els permeti formar-se, aconseguir una feina estable i finalment, independitzar-se.
Es crea així una de les primeres estructures modernes a l’estat espanyol en el tractament de joves en risc social, amb una concepció no institucionalitzada i no repressiva d’actuació. Cal tenir en compte que en aquesta època els models d’atenció eren els macro-orfenats (tipus Llars Mundet, a Barcelona) i les presons per a menors o Correccionals, on els joves i menors eren tractes amb similars condicions de duresa que els majors d’edat.

OBRA D'INTEGRACIÓ SOCIAL - OBINSO

L’any 1968 es dona forma jurídica a aquest projecte, i es crea la Obra d’Integració Social – OBINSO, que “tiene por objeto y finalidad integrar a la vida social y cristiana al gran número de personas llamadas “marginales”... ...viviendo de la delincuencia o de la mendicidad”
Són temps de grans necessitats: l’any següent ja es crea una segona llar, al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, i OBINSO va creixent i expandint-se, arribant a tenir llars obertes a Madrid i a Mallorca durant els anys 70.

ELS ANYS 80
A principis dels anys 80, entra amb força un nou factor en el món de la marginalitat: la droga, principalment l’heroïna. Els joves ja no tenen només un problema d’integració social, sinó que s’hi afegeix molt sovint el problema de l’addicció. Els equips de treball dels diferents centres s’adonen que les persones drogodependents necessiten un tractament específic i que els centres tradicionals no disposen de competències professionals ni estructurals per a fer-ho. I prosseguint amb aquesta constant que és l’acció, en Pere Cornelles, comença a cercar informació i a obtenir contactes fins que coneix la iniciativa de les Comunitats Terapèutiques, que comencen a desenvolupar-se a Europa amb un notable ressò.
Aquest ràpid desenvolupament de l’activitat en el sector de drogodependències es suma al treball amb joves, que es manté de forma ininterrompuda adaptant-se constantment a noves formes i necessitats.
En darrers temps, emergeix un nou factor que requereix atenció social: la immigració extracomunitària. Ens trobem actualment amb un gran nombre de joves immigrants al nostre país, desarrelats i sense suport familiar, amb molt de risc d’emprendre el camí de la marginalitat i/o delinqüència. També aquest col·lectiu serà objecte del treball de l’entitat.
Així, i fins a dia d’avui OBINSO treballa en dues línies d’actuació que perduren fins l’actualitat:
- L’atenció i formació a joves en situació de vulnerabilitat social
- L’atenció i tractament a persones amb problemes de drogodependències

A L'ACTUALITAT

Actualment OBINSO és una entitat que treballa amb dos programes principals, referits a joves en situació d’exclusió social i tractament de persones amb problemes de drogodependències.

Desenvolupem els nostres programes en 8 recursos residencials i som una vintena de professionals oferint solucions a les diferents problemàtiques que han de fer front els nostres usuaris alhora de poder reprendre les regnes de la seva vida.  Seguim estant per ajudar i per lluitar contra les desigualtats, però ara treballem a més amb línies que busquen aportar també solucions a altres problemàtiques socials com les discriminacions per raó de gènere, la defensa del medi ambient o la formació per a la integració social i laboral.

Creixem, però les desigualtats socials també ho fan, per això també treballem en xara amb moltes entitats sense la ajuda de les quals no podríem fer ni la meitat de feina que realitzem.

I per descomptat, també podem seguir treballant gràcies al compromís i la professionalitat de tots els membres dels nostres equips que no només fan possible una gran tasca sinó que ens ajuden a trobar el camí per millorar día a día.

I DEMÀ SEGUR QUE SEGUIREM TREBALLANT PERQUÈ TOTHOM PUGUI TENIR UNA OPORTUNITAT DE DEIXAR ENRERE L'EXLUSIÓ I L'AJUDAREM A PODER FER UN FUTUR PRODUTIU I ESTABLE JUNTS...