Els Inicis (1960s-1970s)
OBINSO va ser fundada per Pere Cornelles, un capellà compromès amb la integració social de joves marginats. La història comença a la dècada dels 60, quan Pere Cornelles va començar a treballar amb joves en risc al barri de Baró de Viver, Barcelona. Amb el suport de la comunitat i altres capellans, va obrir el primer pis a La Sagrera, que es va convertir en el nucli inicial d'OBINSO. L'entitat es va constituir oficialment el 26 de gener de 1968.
Durant els anys 70, OBINSO va créixer ràpidament, obrint diversos pisos i residències per a joves. El 1972, en conveni amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, es va inaugurar un equipament modern per a residents i transeünts. El 1977, OBINSO va rebre la donació de dues finques, una a Mallorca i una altra al Brull, que es van convertir en nous centres d'acollida.
Expansió i Consolidació (1980s-1990s)
A principis dels anys 80, l'heroïna va començar a afectar greument els joves, i OBINSO va adaptar els seus serveis per tractar les drogodependències. El 1983, es va obrir la primera Comunitat Terapèutica pròpia a Can Castells, seguit per una segona a Can Aguiló el 1986. OBINSO va començar a col·laborar amb l'associació "El Patriarca" per introduir les Comunitats Terapèutiques a Espanya.
El 1993, OBINSO celebrava el seu 25è aniversari amb quatre equipaments dedicats al tractament de drogodependències i tres a l'atenció de joves en risc. La línia de tractament de les toxicomanies es va convertir en l'activitat principal de l'entitat.
Canvis i Adaptació (2000s-2020s)
A principis del segle XXI, OBINSO va enfrontar nous reptes amb la jubilació i la pèrdua de membres històrics. El 2001, es va crear la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a drogodependents, de la qual OBINSO és membre fundador.
Durant aquests anys la transformació del sector social és constant. La professionalització en els àmbits terapèutic i assistencial ens porta cap a una reformulació dels nostres serveis. En el camp de les addiccions, les problemàtiques de salut mental comencen a ser cada vegada més una prioritat en els tractaments terapèutics; mentre que en el programa per a joves en situació d'exclusió social la transformació ens arriba donada per el creixement de joves migrants i extutelats que en certs moments colapsen els serveis assistencials.
De la pandèmia a la total professionalizació (2020- actualitat)
El 14 de març de 2020 es produeix el confinament de tota la població per la pandèmia de COVID. Aquest va ser un fet transformador per a tots nosaltres ja que va suposar l'adopció de protocols completament nous per poder salvaguardar les persones que teniem en cadascun dels nostres serveis i millorar la capacitat d'organització dels equips i dels processos per tal de seguir amb els processos terapèutics amb prou seguretat enfront els contagis i les limitacions provocades pel confinament.
Des de llavors els nostres programes s'han transformat profundament, especialment el de tractament de les addiccions. La professionalització dels equips ha estat un requeriment ineludible al qual hem respós amb la incorporació en tots els nostres centres, de profesionals en l'àmbit de l'educació social i psicologia. D'aquesta forma també podem donar resposta al creixement de casos de patologia dual que afecten a tot el sector i que ara mateix representen ja una realitat majoritaria en tots els nostres centres.
Aquesta profesionalització també ens va permetre, el juliol de 2023 accedir a la concertació del servei de comunitats terapèutiques que va fer la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, les nostres comunitats compten amb places concertades que faciliten l'accés al servei a persones amb menys recursos.