Les teràpies ocupacionals tenen dues vessants terapèutiques importants. D'una banda l'aprenentatge relacional que impliquen doncs es treballen la capacitat de confiar i d'aquirir responsabilitats. Però també s'aprenen aspectes com la constància, la perseverança, el sacrifici o la cultura de l'esforç.

Aprenem a demanar-nos més a nosaltres mateixos i ser més auto-exigents perquè ens agrada el sentiment de satisfacció d'una tasca ben feta.

La cuina, l'hort o les petites reparacions de la casa ens ensenyen a tenir-ne cura, a sentir-nos orgullosos de l'espai on vivim i a conviure amb respecte cap als companys i el centre. I això ho fem mentre ens esforcem per assolir petits reptes que ens propossen els monitors, els voluntaris o els responsables dels tallers. Perquè aprenem coses noves i coneixem noves perspectives que ens fan mirar més enllà.

Les tasques que conformen la teràpia ocupacional compten amb un responsable expert que pot ser un monitor del centre, un voluntari o un tallerista. Ells són els encarregats de planificar la sessió de treball perquè tothom hi pugui participar, aprendre i treballar vers el grup. Per aquest motiu les dinàmiques no són sempre les mateixes, ja que depenen de la disponibilitat de cadascuna de les persones que les desenvolupa, especialment si són persones voluntàries amb expertesa.